A MANERA DE PRELUDI

Avui, la meva àvia ha fet 63 anys. La Montserrat Puigdemont Planxart està molt bé de salut, mira la televisió i sempre fa feines de casa, és molt trempada. La meva àvia no té cap dolença. Vaig pensar, dies enrere, que un fet com aquest -em refereixo a complir 63 anys- era un esdeveniment digne de celebrar. Aquesta celebració consistiria a anar a dinar a Santa Coloma de Farnés, en un restaurant que s'hi menja molt bé. És lluny, però per sort tenim molts de cotxes per poder-hi anar amb molta gent, la gent que estima la meva àvia. I encarregar al seu propietari un pastís de fruites amb les corresponents 63 espelmes.

Aquest matí, a les onze, li han portat a casa un magnífic perfum el qual agrada molt a la meva àvia. Abans d'aquest regal imprebisible, hi ha hagut una allau de trucades : dels seus fills, nets, cosins, amics... A la una, hem sortit de casa per poder arribar a les dues, l'hora que hem quedat, al restaurant.

De tornada a casa, abans de marxar entre tots li hem fet un regal molt gros: un viatge amb el seu home, el meu avi, a París. Durant unes hores l'àvia ha estat la protagonista absoluta.

La meva àvia ha tingut una vida plena, tot i que no ha inventat res, hi ha fet cap obra important. Ha estat una persona normal i corrent, digna de admirar. Ella ha representat un tipus dnormal de dona, ben educada i de conviccions fermes.

En quedar-nos sols, he agafat un bolígraf i una llibreta i li he demanat que m'expliqués com havien estat els seus 63 anys de vida.